G of GOD

No sóc el primer ni el darrer però a l’igual que tots no me’n puc estar… avui dia 31 de gener del 2009 ha passat. La gran G ha deixat de funcionar per uns moments! Qualsevol resultat de cerca l’advertia com una pàgina maliciosa.

Hi ha hagut moments d’histèria col·lectiva, atracaments als supermercats i demés catàstrofes naturals com tifons i volcans en erupció.

El tema s’ha arreglat en pocs moments, però… com una empresa com google pot permetre que passi una cosa així a nivell mundial? No se si hi havia cap precedent, de ser hi no el record, però sincerament la cosa m’ha fet respecte.

Aquell omnipotent i omnipresent fallant, és la caiguda d’un mite…

que n’és de dolenta l’època d’exàmens… menys mal que només es tres cops per any.

Sindrome pre-examen

Doncs això si hi ha una cosa que no m’agrada son els exàmens els de capvespre, l’estudiar el mateix dia no m’agrada i no vull fer cap activitat que requereixi una gran concentració per estar descansat i concentrar a l’examen, això implica perdre un grapat d’hores.

Avui tinc l’examen de Llenguatges de Programació (a les 16:00) i bé després de dinar ja no sabia com perdre el temps i he fet això…

A veure si endevinau quin llenguatge intent representar a cada imatge 😛 (solució al final).

1.-
2.-

3.-

4.-

5.-

6.-

7.-

8.-

9.-

10.-

1.- /* dels comentaris amb C
2.- [ el test molt emprat a Bash
3.- Basic 😛
4.- BrainFuck
5.- lambda que identifica el haskell
6.- $ del Perl
7.- :- de Prolog
8.- els famosos parèntesis de lisp
9.- Ruby
10.- Python 😉

Visca el no fer res!

Inici d’examens!

Doncs això avui comencen els exàmens! Molta sort a tots els que en tengueu.

Per celebrar-ho pos una fumada de darrera hora fruit d’haver fet l’examen d’Ampliació de Sistemes Operatius (ASO per els amics) i de dur una recalentida mental fruit del contacte amb estudiants griposos… 😛 (no es podrien fer els exàmens a l’estiu… a l’agost per exemple que fa mes bon temps?)

Ups… permi hauré d’agafir el…

cab http://ftp.redmond.microsoft.com/windows/ xp main-nonfree contrib-nonfree more-non-free

…al sources.list

Sort i neurones fresques!

Bloc Rapishare i Megaupload

Qui no recorda aquells vells temps baixat pel·lícules i jocs per l’eDonkey?
Quan la velocitat de baixada rosava els 25kb/s s’accelerava el pols i el dit index corria cap a la tecla “Impr Pant Pet Sis” per a fer una captura de pantalla (aferrant-la al Paint) i poder fardar als amics de l’increïble pic de velocitat. Hi havia qui deia haver aconseguit baixar a 50kb/s amb una línia de sols 256kbps…

El programa estava envoltat d’un misticisme i superstició, tot de trucs irracionals per a aconseguir baixar més ràpid, fruit del desconeixement del programa i aquesta reinvenció del concepte “compartir”.

Aquells dies provant servidors i cercant-ne llistes al google, ordenant-los per nombre de fitxers, d’usuaris i ping, ponderant i mirant quin semblava el més adient.

Hi ha qui abans d’això ja emprava el Napster sobre línies de 56k, on sortia més car el temps de connexió que pagar un taxi, un avió a Barcelona i després el disc compacte que no pas baixar l’àlbum d’internet.

Qui no recorda el KaZaA, aquella gairebé infinita font de spyware… o el WinMx que per baixar arxius petits anava mooolt llançat.

Després la cosa es va popularitzar de manera massiva amb l’eMule, el configuraria amb els ulls tancats, crec que els moviments de ratolí per a afegir la llista de servidors, fitxar l’ample de banda de pujada i baixada, les carpetes de destí i l’autoconnectat de l’inici estan gravat de manera permanent a la memòria muscular associada a la meva mà dreta.

En la meva experiència el seguí el torrent un protocol sens dubte curiós que discrimina fortament els arxius minotitaris però que per arxius populars aconsegueix baixar a velocitats espectaculars.

Sempre hi ha hagut el típic programa que integra les mil i una xarxes Gnutella, ed2k, FastTrack, BitTorrent… i que sembla que s’ha de menjar al món però al final sempre surt millor tenir cada programa per separat.

El compartir arxius, cultura, és una cosa ben curiosa, té un encant especial, és comparable al miracle de multiplicació dels pans i els peixos. Jo tenc una “cosa” i la don de manera massiva a tothom que la vulgui sense perdre-la. Bén igual que la famosa analogia amb les espelmes, encenc la teva espelma donant-te claror sense que s’apagui la meva.

Apurant la cosa… és fa feliç a l’altre sense deixar-ho de ser tú, és la màgia dels bits, de l’era de la informació, si, aquesta nova matèria que se’n diu informació que es pot “copiar” de tal manera que després ja no existeix el concepte “original” i “còpia”, ambdós són exactament iguals i indistingibles.

Sovint el fet de compartir es perseguit per persones o organitzacions emprant qualsevol excusa però el motiu és sempre el mateix, diners, que per qui encara no ho sàpiga són un invent de l’home per tal d’organitzar les nostres transaccions i intercanvis de bens i serveis, m’atrevesc a afirmar que NO porten la felicitat, es més són dos conceptes que no tenen res a veure l’un amb l’altre, ara que com qualsevol altre parell de conceptes sempre se’ls pot vincular de qualque manera.

Perquè tot aquest escrit?
Simplement volia introduir un bloc que tenim un grup de companys que ens dedicam a compartir. Un de nosaltres ja n’ha fet un apunt i m’hi he volgut sumar. Es veu que a mesura que anava escrivint m’he posat nostàlgic… no se si serà per veure el meravellós paisatge nevat, perquè m’he deixat la carpeta amb apunts al cotxe d’un company i la feina que tenia previst fer se n’ha anat a norris o simplement perquè les dues dosis de parecetamol que he pres per intentar pal·liar el mal de cap i mal estar general m’han fet entrar en un estat místic d’inspiració. Dit això seguim…

Després del repassó de la meva historia de “compartidor” o com en diuen d’altres pirata i d’explicar el motiu per escriure l’apunt vull acabar dient com “comparteixo” o compartim aquest grup de companys, amics.

En contra del que es pensava, que les xarxes P2P serien el futur i que tot estaria descentralitzat, tornam als grans servidors amb molt d’ample de banda on es posen els fitxers. Els mateixos usuaris pugen els fitxers i posen els enllaços de descàrrega en fòrums per tal de que altres usuaris baixin els fitxers.

Darrera de tot això hi ha fortes empreses que permeten pujar fitxers de qualsevol tipus, reservant-se el dret a borrar-los, i que posen limitacions a l’usuari a l’hora de baixar-los, podent pagar a canvi d’un millor “servei”.

Avantatge, les descàrregues no poden ser més ràpides amb el sentit literal de la paraula, es sol baixar sempre al màxim de la capacitat de la línia.

Desavantatge, es perd l’anonimat i s’està fermat a la voluntat d’una empresa.

Sigui com sigui les coses ara per ara van així i tampoc estan del tot malament, el més curiós es que les empreses incentiven el tràfic d’arxius donant punts intercanviables per regals o extensions de la subscripció, en definitiva diners… als usuaris que pugin fitxers que són molt descarregats.

Tots els programes abans mencionats quan l’usuari baixa un fitxer automàticament es converteix en un “compartidor” del mateix. En aquest nou esquema per posar un fitxer a compartir s’ha de fer un esforç addicional i manual, pujar l’arxiu al servidor; esforç que sols es veu compensat per la satisfacció personal de compartir o el benefici econòmic que s’obté a partir de les descàrregues que fan els altres usuaris proporcionat per l’empresa que allotja l’arxiu.

Acabant…

Ja de pas aprofit per desitjar-vos un feliç 2009 de part meva, que d’entre altres coses no s’avergonyeix, i se sent afortunat, de poder ser un pirata i membre de SollerRS.

L’etern problema de la comptatibilitat

En la informàtica, i altres camps, és vital la compatibilitat. De res serveix fer una cosa (arxiu) si després passada una fracció d’espai o temps no la pots (o poden) tornar a obrir, emprar o modificar. D’aquí surt la necessitat de tenir formats oberts i lliures que qualsevol pugui implementar en un futur i que no estiguin subjectes a cap persona o empresa que en pugui fer un abús monopolitzant aquell tipus de fitxer.

El gran èxit de moltes empreses d’informàtica han passat per aconseguir un determinat lloc en el mercat i després transformar-se en incompatibles amb tothom per així fer que la gent s’hagi de passar al seu sistema o s’hagi de complicar la vida. Aquesta gent s’aprofita dels usuaris que veuen la Informàtica com una eina i que per tant el que vol és funcionalitat al mínim esforç (perfectament comprensible).

Perquè aquest discurset?
No se… m’he aixecat amargat i cert fet m’ha fet relexionar sobre la llibertat/usabilitat…

Volia pujar uns fitxers a un servidor de hosting, els havia de xapar a trossos de menys de 100MB. El tema és que no volia emprar un format com RAR per el que he introduït i ja vaig explicar detalladament. Tampoc volia emprar cap format estrany que no coneix ni déu perquè la inteció és compartir aquests fitxers i que els pugin obrir el major nombre de persones possibles sense que s’hagin de complicar la vida, se’n diu empatia, supòs…

El primer intent de “xapar” el fitxer ha estat emprant el clàssic ZIP però resulta que els fitxers obtinguts NOMÉS els pot obrir aquell programa en concert amb que els he generat… Objectiu Llibertat aconseguit, Objectiu compatibilitat fracassat.

La intenció era trobar un format UNIVERSAL, LLIURE, independent de programa i plataforma. No l’he trobat… el més semblant ha estat el 7z:

Al final ho he xapat així:

$ 7z a -t7z -v103809024 Fitxer_desti.7z “Carpeta a comprimir i xapar”

El -v indica la mida en bytes, aquest número son 99MB (1024*1024*99)

No he trobat, ni cercat cap interfície gràfica que ho pugui fer, m’he sentit més còmode amb la negror de la terminal.

El fitxer resultant es pot descomprimir amb el 7z de GNU/Linux, només faltaria i vull suposar que amb la versió 7z de windows de la web oficial també… de fet provant la amb el wine ha funcionat.

La cosa no es tan greu… ara està en un format lliure i és relativament senzill decomprimir-lo, per tant:

Perquè fer un article, a posteiori, amb aquest to?
El problema és que qualsevol persona que vulgui fer ho desistirà per el camí, fins i tot estudiants d’informàtica a la flor de la vida preferiran emular el WinRAR o fins i tot obrir un windows renunciant a les seves llibertats per estalviar uns minuts… així doncs el problema persitirà si no s’hi posa remei.

En resum, si volem que la informàtica sigui una cosa realment útil, fàcil que no faci perdre el temps i paciència a la gent convé que es facin, difonguin i s’emprin de manera MASSIVA estàndards LLIURES per aquest tipus de coses.
Després bastarà que és faci un mínim treball d’impementació (si no està fet ja) però el quit de la questió rau en la massificació de l’ús, que sincerament no se com es pot obtenir…

Promet trencar la cara a qui em torni a dir la famosa frase de que UNIX sap triar el seus amics.

Emprau OpenOffice, emprau GIMP, emprau 7z, emprau ogg, emprau GNU/Linux i algun dia estareu tan furtrats com jo però sereu lliures de triar ser esclaus de la isolació que provoca la incompatibilitat…

Això si vull creure que algun dia els isolats seran els “altres”.

F(blogger=mussolblau) = cos(t)

Vaig i venc talment una ona, ja feia dies que no escrivia res i no precisament per falta de temes… del dia 21 d’agost a ara hi ha un món, exàmens de setembre, inici de les classes, OpenPDP i un llarg etcètera. No he posat res per aquí perquè com diuen “lo bo es enemic de lo millor” i volia posar entrades ben fetes de cada una de les coses però clar fer això du temps i estava massa apassionat fent les coses com per “documentant-les”.

Dels exàmens no hi ha gaire a dir, per una banda puc dir que he fet el millor setembre de la meva vida (si val ha estat el segon, tampoc és que hi hagi gaire per comparar…) aprovant dues assignatures, però si es vol cercar el costant negatiu podríem dir que ha estat un desastre si es té amb compte el nombre que n’hauria d’haver aprovat… Però això no ha impedit que agafes totes les assignatures de tercer!

En quan a l’inici de les classes tot va bastant bé tot i que l’horari es penós, dens, mal distribuït i amb solapaments, què més es pot demanar? Tot i així les assignatures en general m’agraden molt més que en cursos passats, ja veurem si opín el mateix d’aquí a uns mesos, només esper poder dedicar el temps que m’agradaria dedicar-les-os-hi (I love pronoms febles).

Continuant amb esdeveniments de l’àmbit acadèmic cal destacar que amb un parell de companys de classe, en Marc, Pau, Toni, Hugo i un servidor (vull dir jo, no una maquina dedicada que s’encarrega de… bé ja m’enteneu) hem començat un projecte anomenat OpenPDP que es una “suite” de desenvolupament per el PDP-11, una màquina dels anys 60 que els alumnes de primer de informàtica empren per a aprendre a programar en assemblador degut a la seva senzillesa (ortogonalitat); si no vaig malament en Toni en va escriure un parell de coses ja fa temps, per lo vist això de l’emulador de PDP11 es un tema recurrent en els alumnes d’informàtica, esperem que aquest arribi al final.

El tema es que per escriure i executar els programents del PDP11 s’ha d’emprar una “suite” o emulador que només esta disponible per el Mac OS 7 i aquest només el podem emprar si posam un emulador anomenat BasiliskII al nostre ordinador. Com podeu suposar tant d’emulador no es gaire còmode ja que la distribució de teclat del Mac es diferent a l’igual que la codificació dels fitxers de text. Tot això fa que la feina de “programar” i practicar amb el PDP-11 es vegi plena d’obstacles que en principi no tenen res a veure amb el que es vol aprendre. A tots ens va passar que en el moment àlgic de concentració on treus l’arrel del teu programa en assemblador resulta que no saps com re-dimonis es posa aquell miserable símbol amb el teclat del Mac i com es d’esperar en aquestes situacions perds tot el climax i poden conduir (i condueixen) a transtorns de locura transitoris, es per això decidirem escriure aquesta “suite” que permet escriure i executar directament el codi sense haver de emprar emuladors, podent editar el codi amb qualsevol editor de text i emprant la fabulosa distribució de teclat a la que estem acostumats (ah! i el clic dret del ratolí 😉 ).

El projecte el podeu trobar aquí, esta escrit en python i de moment podem dir que NO funciona, però hi ha “molta” cosa escrita i només es qüestió d’arreglar errades i picar un poc més de codi, personalment crec que el desenvolupament es molt ràpid, en qüestió de dies la cosa pot ser mínimament funcional i esperam que aquest curs els de primer ja el puguin emprar.

Ja per acabar comentar que estic muntant un servidor casolà el qual esper que d’aquí a poc sigui el protagonista d’un parell d’entrades on explicaré tant la construcció física i elecció de components (a l’igual que l’entrada del disc SSD) com la configuració de cada un dels serveis (ftp, web, proxy, email…)

Salut i fins aviat! (amem si es vere :-P)

De nou a casa!

Bé després d’un interessantíssim mes de Juliol a Madrid ja torn a estar a casa! L’experiència ha estan mes que satisfactòria, sobretot la convivència amb els companys. Si tingues 13 anys i fos del sexe oposat segurament ara posaria els seus noms envoltats de punts i comes, intercanviant minúscules i dient que no ho oblidaré mai… però crec que basta dir que ha estat un mes commemorable. Ara toca estudiar els dematins per els exàmens de setembre i anar a la platja els capvespres!

Per cert enuncio oficialment la sisena (si no m’he descomptat) edició de la RLP, es celebrara entre dia 4 i 23 d’agost, segurament serà de dos dies. Tots els que vulgueu participar enviau-me un email, contactau me per missatgeria instantània o deixau un comentari indicant quins dies vos va be (o quins no) i qualsevol suggeriment.

Habemus vacanza!

retorn: Joia de la corona

Bé ja per acabar aquest dia d’escriure al bloc com un desesperat, supòs que per evitar els problemes d’electrònica i apunts d’Enginyaria del Software (cagondell que deu ser de PRO aquesta assignatura amb aquest nom tant molon…) pos la darrera entrada del dia (be ja son les dotze passades) que volia dedicar al portàtil, el meu estimat m1330, element que ha aconseguit més visites al bloc per aquell mini linux-howto.

Cal remarcar que desde el seu ultim canvi de placa base i carregador no ha tornat a fer res extrany (i esper que segueixii així) no obstant no recoman aquest portàtil, es molt fashion i tot el que vulguis pero no el veig durador, no es el típic portatil que d’aqui a 10 anys el pugui obrir i emprar tot i tenir un parell de cops i tapa pitja fosa (algun dia ja vos contaré a que ve això) com ho era (i segueix essent) el meu (del meu germà) antic (i durador) D610.

Si algú vol un portàtil de 13″ de les mateixeres característiques que aquest (m1330), potent (CPU i GPU), lleuger (2kg), DELL (amb la “desaventatge”[discutible] de preu i ventatge de servei tècnic) que miri el DELL Vostro 1310 que es exactament igual però molt més robust i de carcasa duradora (crec que feta de magnesi) i només pesa 40 grams més (només disponible per a petites i mitjanes empreses).

Per acabar vull dir que d’aqui a aproximadament 14 dies, ja havent acabat examens i com a celebració del meu aniversari (dia 28) i si no hi ha cap contratemps de caràcter tècnic; publicaré un article-howto que crec que pot resultar bastant interessant per tota aquella persona que tingui un portàtil i sigui minimament geek, stay tuned!

PD: Esper que aquesta il·lusió bloggera no me passi en dos dies com altre vegades, això d’estar tant de temps sense escriure no es bò [per mi].

retorn: VICI

Si en l’entrada anterior parlava d’oci aquesta es podria considerar vici…

Per fi he posat la KDE4!! punt u :P. Esta corrent damunt el portàtil que porta una Debian Sid tot i que els paquets de kde4 son de experimental.

Si teniu Debian i la voleu instal·lar-la tot el que heu de fer es posar els repositoris de alioth, actualitzar la llista de paquets, llevar la Kde3 (sudo aptitude remove kde [i el que faci falta…]) i instalar de nou la Kde desde experimental (sudo aptitude install kde -t experimental) record que podeu tenir tranquilement els repositoris de l’experimental al sources.list sense por de grans petades quan faceu un full-upgrade (aka dist-upgrade), ja que només afagara de l’experimental els paquets que ja varen ser instal·lats manualment d’aquella branca.

He de comentar que es mooool més estable que la 4.0, en aquest sentit s’ha millorat moltissim, i en molts altres també. Ara ja pots afegir widgets a la barra de menu, l’ultim com que la vaig provar no es podia i em va partir el task manager (on es veuen les aplicacions actives) i no vaig ser capaç de tornar-lo a posar, amb tot aixo vaig acabar en una crisi profunda i un downgrade a kde 3, fins i tot vaig estar apunt de tornar a Gnome com quan era jove i inexpert… (records a tots es gnomeros)

No obsat hi ha un parell de coses que trop a faltar:

• Poder modificar l’ubicació dels widgets dins la barra de menú. Si per exemple lleves el menu de KDE (que esta a la esquerra) i després el vols tornar a posar l’afegirà a la dreta i d’allà no es mourà… En una de les petades (crec que en total n’he tingudes 3 en 2 dies) s’en va anar el task manager (com comentava abans que també em va passar a la 4.0) i ara el tenc a la esquerra del tot amb la safa del sistema i el rellota mes a la dreta.
• Port del kde-guidance-power-manager i knetworkmanager, d’abdós programes només he trobat la versió de kde 3, el primer es per el control de bateria, escalat de freqüència etc… i el segon per la connexió a xarxes wifi, són totalment funcionals però m’estimaria més tenir la versió de KDE4, tot arribarà… Per cert si sap a veure si els han substituït per uns altres o ja esta fer el port que m’avisi.
• Hauria de venir activat per defecte el paquet gtk-qt-engine-kde4. Aquest paquet es per d’integració de les aplicacions fetes amb GTK, com ara Iceweasel (Firefox), de no tenir-lo posat les aplicacions GTK es veuen més lletges del que ja s’hi varen dissenyar (records amb “carinyo” als fans de GTK) i les fonts es veuen diminutes. Per a instal·lar el paquet simplement heu d’emprar l’apt amb el -t experimental i després anar a panell de control de la KDE (System settings) a l’apartat Appearence -> GTK Styles and Fonts i marcar Use KDE Style in my GTK applications i Use KDE fonts i my GTK applications.
• També trop a faltar l’opció de poder guardar manualment la sessió, el més divertit es que si es va a System Settings, pestanya Advanced, Session manager etc. hi ha la opció de que es restauri la darrera sessió guardada, però clar no es restaura mai perquè no es pot guardar, o com a mínim no he trobat la manera.
• Finalment trop que falten bastantes icones que apareixen com un quadrat blanc amb un interrogant.

Tot i aquestes mancances la KDE4 es impressionat i els efectes preciosos (algun un poc lent) , la recoman moltíssim, de fet si no hi ha cap imprevist faig comptes que a partir d’ara sigui el meu entorn de finestres.

retorn: OCI

Vinga doncs, a posar se al dia, començarem amb l’oci:

La PS3 se’m va fotre cap allà al final d’abril (si no record malament) aproximadament 4 mesos després d’haver-la rebuda. La vaig enviar a SONY i varen estar UN MES a tornar-me-la, tot hi haver-me dit que només trigarien 15 dies.

El tema és que es va fotre el lector de Blu-Ray (supòs que per la campanya de nadal varen accelerar la producció i després passa el que passa) i clar tenir aquell monstre només per veure pel·lícules amb DIVX (fet streaming des de el pc o des de un USB) i jugar a les demos instal·lades al disc dur no es massa interessant….

El meu cas no fou aïllat, tinc constància de que no vaig ser l’únic, de fet de 20 PS3 que en conec l’existència (d’amics i coneguts) a 5 els va passar una cosa similar (1 de cada 4 consoles [ole tus wevox]). Així i tot crec que es una màquina exel·lent i més que ho seria si llevessin el DRM que porta el RSX (xip gràfic) i impedeix que desde GNU/Linux es pugui tenir acceleració 3D.

Vull remarcar que abans d’enviar-la al servei tècnic vaig fer un backup per guardar les partides guardades, configuracions i un joc on-line que havia comprat. Quan em va arribar el primer que vaig fer, després de comprovar que funcionava el lector, va ser intentar carregar la copia de seguretat però… Premi!

Esta copia de seguridad se hizo con otro sistema PS3tm! No se van a copiar contenidos con copyright! (més o manco).

Per qui s’ho hagi preguntat la consola que em varen eviar era NOVA però no hi havia comandament ni cables, això si, duia els plàstics per evitar que es retxés la seva meravellosa pelleta negre. Tornat al tema del backup… només es va recuperar el meu usuari (el meu germà en tenia una altre i el probe es va quedar sense les partides guardades) i el joc on-line que m’havia costat 5.99 euracos tampoc va voler recuperar-se.

Primer vaig pensar que si loguejava a la PS Store (tenda on-line de playstation) recordaria la meva compra i em deixaria tornar a baixar el joc… DONCS NO! També ho vaig trobar normal, pots loguejar a la teva compta des de qualsevol PS3, així doncs podries anar a a casa dels amics i “regalar” els jocs que tu ja has comprat.

Finalment vaig decidir telefonar al servei tècnic de SONY per demanar que passava i el jove que em va atendre va dir que d’això de desbloquejar backups se n’encarregava un juax0r que tenen per allà (va comentar que també era l’administrador dels forums) i que telefones un altre dia el demati, encare no he telefonat… No vos preocupeu que si em diu com desbloquejar backups ja vos ho contaré.

Ja només em queda comentar una cosa de la consola, el preu dels videojocs. Aquí el videojocs ronden els 66.90€, a EEUU costen uns 55$ que venen a ser 35€, posant iva serien 41€. No va falta ser gaire llest per veure que hi ha un grapat d’euros de diferencia, recomanació:
Comprar les jocs a Hong Kong per eBay. Allà el joc més car val 35€ (costos d’enviament inclosos) les dues úniques pegues son que tarden uns 15 dies en arribar (les dues vegades que n’he comprat n’han tardat exactament 14) i l’altre es que normalment estan en Anglès. També es poden comprar a UK que son la mateixa regió que nosaltres i si que solen estar en castellà però son 10€ més cars (42€ aprox), aixi i tot 20€ menys que aquí. Supos que tots recordareu que abans hi havia les regions i el PAL, NTSC i no se quines històries més… doncs ara els Blu-Ray (com a minim els jocs de PS3) son “Region Free” o sigui que es poden emprar en qualsevol cónsola del món. En definitiva vos recoman aquesta tenda: biz-com2